ANÀLISI DE TEXT: TENDÈNCIES EN EDUCACIÓ EN LA SOCIETAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Jordi Adell
Adell, J. (en prensa). Tendències en educació en la societat de les tecnologies de la informació. En M. Àrea (Coord): Educar en la societat de la informació. Bilbao: Descleé de Brouwer.

A la fi d’haver llegit aquest article,cal dir, que el que pretén és el següent: en primer lloc dir que l’objectiu principal és el de formar a futurs estudiants per a que aquets tinguen una nova perspectiva i una predisposició cap a les noves tecnologies de la informació i la comunicació. A més a més, ens explica quines son les principals repercussions i ens indica que aquesta revolució afecta a tota la societat.

Sota el meu punt de vista, el text està estructurat en tres parts. En primer lloc, l’autor ens fa una introducció en la qual ens parla de quins han sigut els canvis tecnològics en les diverses societats al llarg dels anys, a les quals ell anomena; primera, segona, tercera i quarta revolució, i que respectivament corresponen a l’aparició del llenguatge, la creació dels signes gràfics per enregistrar la parla, l’aparició de la impremta i finalment, la que està immersa en la nostra generació, la dels mitjans de comunicació i la digitalització. En segon lloc l’autor ens parla de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, on remarca quines són les repercussions d’aquestes, principalment en l’educació. En últim lloc, parla de quines son les implicacions de les noves tecnologies en l’educació, doncs és el aspecte més important de l’article, seguit d’una conclusió per part de l’autor.

Quant a la primera part, l’autor fa un xicotet recorregut d’allò que ha ocorregut i del que ha suposat per a les diverses societats, per a així situar-nos e indicar-nos quina és la finalitat del text. Fa referència a les diferents revolucions que s’han donat al llarg del temps, com per exemple: quan els membres de la nostra espècie començaren a utilitzar el llenguatge com a mitja de transmissió del pensament, doncs aquest va ser un fet revolucionari en aquella època.
Després, fa referència a la creació dels signes gràfics per enregistrar la parla, és a dir, l’escriptura. Aquesta revolució significava que dues persones no tingueren que estar lligades a un espai i un temps determinat, a més de conservar la informació. A continuació, parla de l’aparició de la impremta. Aquesta revolució fou molt important, ja que suposà la producció i distribució de textos en massa, de manera fàcil i ràpida, doncs la informació arribaria a un gran nombre de persones. Finalment, fa referència a la nostra revolució, l’aparició dels mitjans de comunicació i la digitalització. Però ens remarca que aquesta revolució començà amb el primer telègraf que Samuel Morse va enviar i que perdura fins el moment.
Per tant, cal dir, que tots els avanços tecnològics tenen lloc dins d’un marc socioeconòmic que fa possible el seu desenvolupament i la seva transferència a la societat i aplicació a la producció. En definitiva, els canvis venen determinats per les necessitats que cada societat presenta en cada moment.

En la segona part, l’autor ens parla de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i com ja he dit abans, dona una gran importància a les repercussions a que aquestes tenen. En primer lloc l’autor destaca que “els ordinadors aïllats ofereixen una gran quantitat de possibilitats, però que connectats incrementen la seva funcionalitat en diverses ordres de magnitud”. Un clar exemple és el de Internet.
Pel que fa a les repercussions, podem dir que hi destaquen les següents: en primer lloc, la quantitat de informació que ens arriba i que les persones han de ser capaços de seleccionar. A més a més, destaca la gran confusió que hi ha entre informació i coneixement, doncs no vol dir que tota aquella informació que rebem la interioritzem, ja que açò ve donat pels diversos factors de qui la rep. Una segona repercussió és la transformació radical de dos condicions fonamentals en la comunicació: l’espai i el temps. Doncs les xarxes informàtiques eliminen la necessitat de dos participants en una activitat en la qual han de coincidir en l’espai i el temps. Finalment, fa referència a les “comunitats virtuals” que hi ha a les xarxes, tenint com referent les aules virtuals, on els individus interactuen entre si, consumint, produint i distribuint la informació. Per tant, aquests entorns trenquen la unitat de temps, espai i activitat de l’ensenyament, creant “aules virtuals”, espais per a la activitat docent/discent facilitats per un sistema de comunicació mitjançant l’ordinador.

En la tercera i última part, l’autor es centra en la part més important de l’article; la implicació de les noves tecnologies en la educació. Però aquestes no tenen un paper rellevant en el sistema educatiu, ja que aquest és un sistema poc donat als canvis. En canvi, la actual revolució tecnològica afectarà a l’educació formal de diverses formes. En primer lloc, les noves tecnologies, a més de nous continguts a aprendre o destreses a adquirir, han de ser un mitjà per arribar a la informació. També impliquen nous rols tant per a professors com per alumnes, doncs per una banda, el professor serà facilitador, guia i conseller de la informació, a més de ser el creador de hàbits i destreses en la recerca, selecció i tractament de la informació. Per una altra banda, l’alumne passarà de tenir un paper passiu a tenir un paper actiu en la recerca, selecció, processament i assimilació de la informació. A més a més, l’article fa referència a que la digitalització i els nous suports electrònics donen lloc a guardar i presentar la informació, i per tant, les noves ferramentes permetran als professors desenvolupar els seus propis materials adaptats al context dels estudiants.

Per finalitzar el comentari del text, cal dir que l’autor arriba a la conclusió de que les noves tecnologies estan canviant el món, i que en termes d’educació, el sistema educatiu s’ha de ajustar a la realitat que ens envolta, doncs els nens reben molta informació a traves de l’ordinador, però aquesta s’ha de saber seleccionar i per tant, els docents han de ser els encarregats de crear hàbits i destreses en la recerca, selecció i tractament de la informació, doncs açò no està als llibres. Per concloure, cal dir que l’educació en la societat de la informació ha de ser un factor de igualtat social i de desenvolupament personal, a més d’estar a l’abast de tothom.

Sota el meu punt de vista, aquest article m’ha resultat molt interessant, ja que es cert que les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen una gran implicació en l’educació, a més a més de poder adquirir per mitjà de les noves tecnologies una gran quantitat d’informació que podem utilitzar per a facilitar l’accés dels alumnes al coneixement, doncs nosaltres els docents tenim un paper molt important com a guia de l’aprenentatge i com a un conductor en la recerca adequada de la informació. Per tant, hem d’adaptar aquesta realitat a l’escola, fomentant l’ús de les noves tecnologies, realitzant activitats que se puguin fer amb un ordinador i així no limitar-nos sols als llibres de text.