CASES, J. I TORRESCASANA, M. R. “Les TIC a l’ Educació Infantil”. Editorial UOC, Barcelona, 2006.
A la fi d’haver llegit els dos primers capítols, en primer lloc he de dir que realment ha hagut una revolució digital que ha modificat de manera important la nostra societat, donant lloc a l’actual societat de la informació i la comunicació, la qual cosa fa que s’impliqui tothom. Des de aquest punt de vista, pense que les escoles deuen adaptar-se als canvis aquests e introduir les TIC a l’escola, ja no sols per els nens que arriben a aquesta, els quals formen part de la vida digital, si no també per a que els docents creisquen com a persones i tinguen nous coneixements en quant a allò que ens envolta cada cop més. Per tant l’escola a de adaptar-se i canviar en molts aspectes, doncs l’entorn canvia, i per tant l’escola que és la que prepara als nens per a aquest ho a de fer també. A més a més, perquè l’escola és el segon agent socialitzador dels nens d’infantil després de la família i, per tant, a de intervenir adequadament, basant-se en les necessitats dels alumnes per a que aquests tinguen un millor desenvolupament psicològic òptim i un bon aprenentatge significatiu. Pense que per poder realitzar-ho, s’han de fer activitats que fomentin l’autonomia, la relació amb la família, amb l’escola, entre iguals, etc. A més a més, aquestes activitats que realitzen els nens fa que milloren en la destresa motriu i el control oculomanual, doncs les activitats que realitzen no sols poden reforçar els diferents llenguatges que hi ha, si no que també poden facilitar la comprensió d’alguns conceptes i estimular nous aprenentatges.
A la fi d’haver llegit els dos primers capítols, en primer lloc he de dir que realment ha hagut una revolució digital que ha modificat de manera important la nostra societat, donant lloc a l’actual societat de la informació i la comunicació, la qual cosa fa que s’impliqui tothom. Des de aquest punt de vista, pense que les escoles deuen adaptar-se als canvis aquests e introduir les TIC a l’escola, ja no sols per els nens que arriben a aquesta, els quals formen part de la vida digital, si no també per a que els docents creisquen com a persones i tinguen nous coneixements en quant a allò que ens envolta cada cop més. Per tant l’escola a de adaptar-se i canviar en molts aspectes, doncs l’entorn canvia, i per tant l’escola que és la que prepara als nens per a aquest ho a de fer també. A més a més, perquè l’escola és el segon agent socialitzador dels nens d’infantil després de la família i, per tant, a de intervenir adequadament, basant-se en les necessitats dels alumnes per a que aquests tinguen un millor desenvolupament psicològic òptim i un bon aprenentatge significatiu. Pense que per poder realitzar-ho, s’han de fer activitats que fomentin l’autonomia, la relació amb la família, amb l’escola, entre iguals, etc. A més a més, aquestes activitats que realitzen els nens fa que milloren en la destresa motriu i el control oculomanual, doncs les activitats que realitzen no sols poden reforçar els diferents llenguatges que hi ha, si no que també poden facilitar la comprensió d’alguns conceptes i estimular nous aprenentatges.
Per una altra banda, també pense que les TIC en el PCC son un gran recurs per a treballar les tres àrees curriculars de l’etapa, que son: descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn natural i social i intercomunicació i llenguatge, doncs ajuden a desenvolupar en els nens els continguts més importants. A més a més, de poder treballar també el llenguatge musical mitjançant programes musicals per reforçar l’oïda, al igual que també es pot treballar el llenguatge matemàtic i plàstic amb programes de disseny gràfic per potenciar la imaginació i la fantasia i reforçar els continguts de l’àrea.
Finalment, pense que el mestre en primer lloc ha de tenir present els coneixements previs dels seus alumnes en TIC, i a partir d’ací utilitzar els recursos que li siguen útils i provocar aprenentatges estructurats i significatius en el procés d’aprenentatge dels alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario